dimarts, 29 de juny de 2010

Esperança vs. Experiència

El nou paper de la FRC contraposa els discursos d’Obama i de McCain


La Fundació Rafael Campalans va presentar ahir el paper La experiencia y la esperanza. Un análisis cualitativo de los discursos de John McCain y Barack Obama, de Michele Falci, llicenciat en Ciències Polítiques per la Università degli Studi di Firenze i Master en Comunicació i Marketing Polític per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Gabriel Colomé , director del Centre d’Estudis d’Opinió, va explicar que als Estats Units l’ofici de la política s’ha professionalitzat en tots els àmbits, incloent-hi l’elaboració, l’anàlisi i el desenvolupament del discurs polític. En aquest sentit, Colomé va analitzar les principals aportacions de Barack Obama a la campanya, que va resumir en tres grans eixos: l’èxit en la mobilització dels joves, l’èxit en la mobilització dels cínics del Watergate ―gent desencantada de la política i de les elits de Washington que havien estat els últims anys renunciant de paricipar-hi― i l’èxit en la utilització de noves vies de comunicació i finançament a través de l’ús de les TIC.
L’autor del llibre, Michele Falci, va afirmar que, a partir dels discursos, els dos candidats van transmetre els principals valors polítics aplicant les teories dels marcs lingüístics de George Lakoff.

dilluns, 28 de juny de 2010

Un informe d'una fundació espanyola suggereix una reforma constitucional per “tancar” el debat territorial


El diari Avui es fa ressò de l’informe España 2010 de la Fundación Encuentro, amb seu a Madrid, que fa una interpretació de la realitat social estatal a partir d'enquestes del CIS entre 2005 i 2009 que li permet concloure que el model autonòmic està pendent de resoldre. En aquest sentit, la fundació afirma que la Constitució hauria de ser reformada per ajudar a “tancar” el debat territorial i a la vegada “possibilitar un escenari de trobada”, un encaix millor que l'actual.
L'estudi, de vint-i-una pàgines, no concreta cap on s'hauria de reformar la carta magna espanyola, però constata que la població admet “el pluralisme lingüístico- nacional” de l'Estat i que la “convivència” entre territoris és una qüestió “pendent de resoldre” del model autonòmic vigent.

Per què no s'ha resolt després de 35 anys de democràcia? “La resposta podria estar relacionada amb les identitats nacionals i la seva capacitat d'alimentar el debat polític entre les elits partidistes, cosa que, unida a la inestabilitat de l'equilibri institucional de l'Estat, justificaria la importància adquirida pel debat en els últims anys”, sosté la Fundación Encuentro, que especifica que a Catalunya i Euskadi les elits tenen posicions ideològiques “més extremes que les dels seus conciutadans” respecte al model d'Estat. Per això, indica, “les elits partidistes podrien tenir-ne la clau, ja que l'espai de trobada és possible i existeix entre l'opinió pública”.

Amb un prisma clarament espanyol, l'informe assegura que l'Estat autonòmic és el preferit de la majoria dels ciutadans, que el veuen com un instrument que ha actuat “positivament” en el desenvolupament de la societat. Un 68% de mitjana, 77% a Catalunya i 62% a Madrid. Les opcions federals (20%), centralistes (10%) i confederals (8%) recullen suport minoritari.
Podeu consultar l’informe en aquest enllaç.

La Fundación Encuentro va ser creada l’any 1985 de l’”entusiasme del pacte constitucional” amb l’objectiu d’afavorir el debat entorn la realitat social espanyola. El president de la Fundació és el sacerdot José Maria Martín Patino.

dimecres, 23 de juny de 2010

«Aquí descansa José Saramago, indignat»


En motiu de la mort de José Saramago m’agradaria apuntar una frase de l’escriptor portuguès extreta d’una revista hispanoamericana que un amic em va fer arribar ara fa uns anys. Concretament diu: “Quan em mori, vull que posin a la meva llosa «Aquí descansa José Saramago, indignat». Primer, per estar mort. Segon, per no haver fet tot el que devia haver fet”. José Saramago, descansa en pau.

dijous, 10 de juny de 2010

Solana, Polanco, Prado i Rodés ingressen a la Comissió Trilateral

Javier Solana (ex Alt Representant de Política Exterior de la UE), Ignacio Polanco (president del grup Prisa), Borja Prado (president d’Endesa, a la foto) i Fernando Rodés (conseller delegat del grup de comunicació Havas) han estat acceptat membres de la Comissió Trilateral, un fòrum de discussió d’elit format per personalitats polítiques i econòmiques dels Estats Units, Europa i Japó.

Aquesta comissió té un sostre de 390 membres; dels quals 12 són espanyols. Formen part de la seva cúpula directiva Alfonso Cortina i Antonio Garrigues Walker.

La Comissió Trilateral es va crear l’any 1973 amb l’objectiu de fomentar la cooperació entre les zones més industrialitzades del món. La propera reunió d’aquesta organització es celebrarà a Bucarest del 15 al 17 d’octubre.

dilluns, 7 de juny de 2010

Parlem de 'think tanks' al facebook i al linkedin?


Amb l’objectiu de debatre i compartir informació sobre el món dels think tanks, de la producció d’idees i de la seva influència, he creat un grup al facebook titulat “L’observatori dels think tanks” i un grup al linkedin que es diu “Los think tanks en España y en el mundo”. Si t’interessa aquest àmbit d’estudi a cavall entre el mercat de l’expertesa i la comunicació política, no dubtis a participar-hi activament.

diumenge, 6 de juny de 2010

El Club Bilderberg, el grup d'influència més important del món, s'ha reunit a Sitges


El Club Bilderberg celebra anualment una conferència privada amb més d'un centenar de destacats dirigents mundials i influents personalitats de diversos sectors, que assisteixen només per invitació. Enguany, la trobada s’ha realitzat al luxós Hotel Dolce de Sitges del 3 al 5 de juny.Entre els invitats hi ha la reina Beatriu d'Holanda, el director de l'Organització Mundial del Comerç, Pascal Lamy, el president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trichet, l'exsecretari general de l'Otan, Jaap de Hoop Scheffer; i l'excomissari europeu i exministre espanyol Pedro Solbes, segons diversos mitjans nacionals i internacionals.

La primera conferència Bilderberg original es va organitzar a l'Hôtel Bilderberg, a prop d'Arnhem (Països Baixos), el 1954. Des de llavors s’han celebrat diverses reunions secretes que acaben sense cap comunicat oficial i sense cap foto de família dels assistents. Pel seu secretisme i per la importància de les personalitats que assisteixen, el Club Bilderberg és considerat el grup d'influència més important del món, un veritable govern a l'ombra.
La gran discrecionalitat de les seves trobades ha alimentat diverses teories conspiratives sobre el poder d’aquest grup. Un dels periodistes que més ha investigat aquest grup selecte és Daniel Estulin, autor del llibre “La verdadera historia del club Birderberg”.

Com comuniquen el passat els think tanks?

Gràcies al fenomen de la recuperació de la memòria històrica i a la generalització de les TIC, els think tanks dels partits polítics han tingut l'oportunitat de donar a conèixer el seu passat històric a través del web




L’amic Francesc Canosa i l’Elena Yeste van presentar una ponència titulada “Comunicar el pasado. La memoria histórica digitalizada en los think tanks de los partidos políticos españoles” en el II Congrés Internacional de Comunicació en la Era digital organitzat per la Universitat de Màlaga. L'objecte d'aquesta comunicació és el d'estudiar de quina manera el debat social sobre la memòria històrica s'ha traslladat a la xarxa mitjançant l'anàlisi de les webs de les diferents fundacions dels partits espanyols, prenent com a referència, així mateix, les dels principals partits catalans , per observar les diferències existents entre uns i altres.

En aquest context, Canosa i Yeste realitzen una anàlisi de les pàgines web per tal d'explicar com les diferents formacions polítiques comuniquen el passat, principalment a través dels seus think tanks i de la digitalització de la memòria que aquests han realitzat en l'entorn web. Podeu consular la ponència aquí.

dimarts, 1 de juny de 2010

Repensar el municipalisme. Els 'think tanks' del món local


Institucions com la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, l’Observatori del Món Local, la Càtedra Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals o la Fundación Democracia y Gobierno Local són laboratoris d’idees que investiguen sobre l’àmbit local i permeten millorar la realitat dels municipis del país. En el darrer número de la revista de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) he publicat un reportatge sobre aquestes organitzacions dedicades al desenvolupament local. Aquí teniu l'enllaç.