dijous, 29 de desembre de 2011

Influenciar en la presa de decisions



Als Estats Units, els think tanks han estat definits com a governs fora del govern amb la missió de pensar i subministrar idees als governants.



Als Estats Units, el bressol dels think tanks, aquest tipus d’institucions han estat definides com a governs fora del govern que tenen la missió de pensar i subministrar idees als governants. Són exemples d’aquesta col·laboració el Pla Marshall, que en part va ser dissenyat per la Brookings Institution, o el conservadorisme de Reagan dels anys 80, inspirat en l’American Enterprise Institute (AEI). Cada president de torn té els seus laboratoris d’idees afins. A l’època de George W. Bush, l’Heritage Foundation i l’AEI eren les institucions més influents. Amb l’arribada d’Obama, la Brookings Institution o el Center for American Progress (CAP) han assumit aquest rol. En aquest sentit, gairebé el 50% de la plantilla del CAP va travessar l’anomenada porta giratòria. És a dir, experts de laboratoris d’idees que passen a treballar per a l’Administració.
Tradicionalment, els think tanks han cultivat la imatge d’imparcialitat i independència pròpia de les organitzacions que investiguen problemàtiques i després redacten conclusions. No obstant això, l’aparició a escena dels centres militants o advocacy tanks, amb l’objectiu bàsic d’influenciar directament sobre el debat polític per afavorir determinats posicionaments polítics, va acabar amb aquesta imatge de puresa. Susan George, al llibre El pensamiento secuestrado, apunta que els think tanks conservadors són els responsables del canvi ideològic profund de les darreres dècades als Estats Units. Entre el 1981 i el 2001, empresaris i potentats nord-americans van donar més de mil milions de dòlars a l’Heritage Foundation, l’American Enterprise Institute, el Cato o el Manhattan Institute amb l’objectiu de difondre les idees neoliberals. D’aquesta manera, es van promoure idees neoliberals de pensadors com Samuel P. Huntington, Allan Bloom, Irving Kristol o Norman Podhoretz, per canviar el paisatge intel·lectual i fomentar la baixada d’impostos, l’activisme militar i el conservadorisme social, entre d’altres. Per la seva part, els demòcrates nord-americans van voler crear un contrapès al poder de les institucions conservadores però no se’n van sortir per falta de finançament i poc impacte públic. Un dels casos més flagrants va ser el del Rockridge Institute, dirigit per George Lakoff, lingüista cognitiu a qui van encarregar la creació de marcs progressistes que contrarestessin el domini conservador.
En termes generals, es considera que una de les principals diferències entre els think tanksconservadors i progressistes és l’ús sistemàtic que fan dels mitjans de comunicació per modelar l’opinió pública. Mentre que els laboratoris d’idees liberals se centren principalment en l’anàlisi política, els conservadors accentuen la influència pública a través dels mitjans de comunicació. Per exemple, l’any 2002, l’Heritage va destinar el 20% del seu pressupost (uns 33 milions de dòlars) a les relacions públiques i la comunicació.
A Europa, la influència pública dels catalitzadors d’idees és molt més reduïda que la dels nord-americans; sobretot perquè aquests darrers disposen d’estructures, plantilles i pressupostos més elevats. No obstant això, els laboratoris d’idees europeus –principalment els britànics– tenen una llarga tradició de creació ideològica. En aquest sentit, la Fabian Society és probablement el think tankmés antic del món, ja que va ser creada l’any 1884 amb l’objectiu d’exercir de contrapès al creixent corrent del socialisme revolucionari que estava arrelant a la Gran Bretanya en aquell moment. Aquesta organització va servir d’inspiració per als laboratoris d’idees del Regne Unit durant la postguerra, i l’Adam Smith Institute (un dels principals responsables de la revifalla de la centre-dreta durant la dècada del 1970) es va crear seguint el seu model. En aquest context, fabians com els escriptors Bernard Shaw, Oscar Wilde i H. G. Wells o la feminista Emmeline Pankhurst van tenir un paper central en la configuració del pensament del laborisme britànic.
La realitat espanyola és diferent i això es deu, bàsicament, a la poca incidència històrica dels tancs d’idees en l’àmbit polític, social i econòmic justificada per l’oposició de la dictadura franquista a aquest tipus d’institucions. Tanmateix, la proliferació de processos de descentralització politicoadministrativa a nivell europeu va facilitar el desenvolupament de think tanks. A Catalunya, l’assoliment sistemàtic de més quotes d’autogovern va afavorir la creació de nombrosos centres d’estudi i d’anàlisi política. Aquest és el cas de la Fundació Carles Pi i Sunyer, especialitzada en la recerca i la promoció del coneixement sobre l’àmbit local i les comunitats autònomes. Paral·lelament, els partits polítics van crear les seves fundacions aprofitant la línia de subvencions específica per aquest tipus d’institucions, que l’Estat va posar en marxa l’any 1994. Aquests think tanks interns estan massa sotmesos als cicles electorals i tenen una dependència excessiva amb els partits que no els permet formular propostes a mig termini. Les noves problemàtiques derivades de la globalització i la crisi mundial fan indispensable una anàlisi i reflexió que permeti proposar noves idees que superin el dia a dia de la gestió política. D’acord amb això, en l’àmbit de la política exterior trobem un grup de think tanks molt especialitzats que generen informació d’un gran valor estratègic, com per exemple el Cidob, l’IEMed, el Fride o el Real Instituto Elcano. De la mateixa manera també són destacables els informes sobre qualitat democràtica i anàlisi de polítiques públiques de la Fundación Alternativas o de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, entre d’altres. Aquests estudis contenen conclusions que sovint s’acaben convertint en propostes concretes, com la que va formular la Fundación Alternativas sobre castigar els clients de la prostitució a través del Codi penal per acabar amb aquesta pràctica als carrers. 
En aquest context, els laboratoris d’idees independents estan cridats a desenvolupar un rol estratègic a l’hora d’influenciar en el procés de presa de decisions amb una mirada a mig termini i més enllà del tacticisme polític. La complexitat de les noves problemàtiques actuals –com la crisi econòmica mundial– requereixen de receptes i solucions fonamentades en l’expertesa i l’anàlisi intel·lectual. I en aquest context, els laboratoris d’idees tenen un ampli camí per recórrer. 
Article publicat al monogràfic del CEJP sobre els think tanks. 

dimarts, 20 de desembre de 2011

Jordi Pujol demana que els think tanks de partit tinguin la mínima dependència pública

Europa Press s’ha fet ressò de l’editorial del president Pujol sobre els think tanks i ha emès aquest teletip:


L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol (CiU) ha advocat aquest dilluns perquè els 'think tanks' dels partits polítics se sostinguin amb la mínima dependència de diners públics de l'administració i amb "el màxim possible" d'aportació privada.

En un vídeo al seu bloc del Centre d'Estudis Jordi Pujol recollit per Europa Press, considera lògic que els partits tinguin els seus propis 'think tanks', però ha recordat que també reben diners de l'administració pel seu manteniment, per la qual cosa "és possible que aquí hi hagi un finançament que no només sigui de partits polítics, sinó directament o indirectament de les administracions".

Per a ell, cal canviar el pensament que aquestes 'plataformes d'idees' han d'estar finançades per l'administració pública, quan "el que convé és que siguin tan privades com es pugui".

A més, després de sostenir que als Estats Units gaudeixen d'una legislació fiscal que els ajuda, ha lamentat que al país no s'hagi seguit el mateix camí i no s'hagi procedit a una revisió fiscal que ajudi les fundacions privades.

Precisament, com a conseqüència del 'cas Millet', CDC es va veure investigada davant les acusacions que s'havia finançat irregularment a través de la fundació CatDem, vinculada al partit i abans coneguda per Ramon Trias Fargas, amb diners de Ferrovial a través del Palau.

Monogràfic del CEJP sobre els think tanks



El darrer monogràfic del Centre d’Estudis JordiPujol (CEJP) tracta sobre la importància dels think tanks com a nous actors socials i polítics. A més de l’editorial del president Pujol sobre els laboratoris d’idees, trobareu articles d’en Jordi Xifra, de l’Antonio Castillo i d’un servidor.

Articles:
Què són els think tanks?” de Jordi Xifra.
Influenciar en la presa de decisions” de Francesc Ponsa.
Models de think tanks” d’Antonio Castillo.

dijous, 8 de desembre de 2011

Els líders de la ‘Primavera àrab’ encapçalen el rànquing dels 100 pensadors del 2010 de Foreign Policy



S’acosta el final del 2011 i com cada any Foreign Policy elabora el llistat dels 100 millors pensadors de l’any (veure rànquing del 2010). Enguany, el novel·lista egipci Alaa al Aswany (a la foto) ocupa el primer lloc per “canalitzar el desconcert àrab i la renovació”. De fet, els protagonistes de l’anomenada primavera àrab encapçalen la classificació com Mohamed el Baradei y Wael Ghonim d’Egipte, o Alí Ferzat y Razan Zaitouneh de Síria. L’autor del betseller Indigneu-vos, Stéphane Hessel, tanca la llista.  

divendres, 2 de desembre de 2011

Solidaritat reconverteix el Cercle d'Estudis Sobiranistes en el seu laboratori d'idees




El Cercle d'Estudis Sobiranistes que segueix presidint Alfons López Tena s'ha convertit en la fundació de Solidaritat Catalana per la Independència. Després de mesos d'inactivitat, Solidaritat ha donat la direcció del CES a Maiol Sanaüja. 
En la seva nova etapa, el CES deixa de ser una entitat desvinculada de cap partit. Com a fundació de SI, però, es planteja seguir promovent l'estudi i anàlisi del cost i beneficis d'un procés d'emancipació nacional, de manera que organitzarà conferències que "contribueixin a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans" que proporcionin avenços "tangibles" en l'objectiu sobiranista. Es tracta de traçar el recorregut fins a la consecució d'un estat el 2014 per tal d'esvair dubtes entorn a aquest procés. Solidaritat s'ha compromès a incloure en el programa les conclusions de les recerques del CES.

dimecres, 23 de novembre de 2011

Un think tank britànic assegura que Alemanya també és culpable de la crisi


Els països de la perifèria (PIIGS) ―Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya―han estat assenyalats per Europa com els causants de la crisi del deute, però els experts del Center for European Reform (CER) afirmen que els Estats centrals també tenen part de culpa per la seva mala gestió del risc i el seu immobilisme. En aquest sentit, el CER advoca per una major consolidació fiscal i l’aprovació d’eurobons per sortir de l’actual situació. Simon Tilford i Philip Whyte són els autors de l’estudi ‘Why stricter rules threaten the eurozone’.

Més informació aquí.

dilluns, 21 de novembre de 2011

El Cato Institute proposa legalitzar les drogues per acabar amb el narcotràfic


Els Estats Units han de legalitzar el consum de drogues en el seu país si volen asfixiar econòmicament als càrtels de la droga mexicans. Aquesta és una proposta del Cato Institute, un dels think tanks nord-americà més important.

Ted Galen Carpenter, l’investigador que promou la legalització, considera que l’actual estratègia dels Estats Units és “fallida” i la insistència de continuar per aquesta via està causant grans problemes de corrupció i violència a Mèxic.

El tràfic de drogues a Mèxic obté uns guanys anuals que roden els 320.000 milions de dòlars i que han deixat un balanç de prop de 42.000 morts en el darrer sexenni.

Més informació aquí.

dimarts, 8 de novembre de 2011

Les fundacions de partits: els think tanks predominants a Catalunya


Els think tanks a Catalunya ―i per extensió a l’Estat espanyol― tenen una influència limitada i són bastant desconeguts pels líders polítics, econòmics i socials. Aquesta situació es deu, sobretot, a la posició contrària de la dictadura franquista a aquest tipus d’institucions. En el si del franquisme van aparèixer alguns centres de pensament creats amb la finalitat de servir els interessos de la dictadura com, per exemple, l’Instituto de Estudios Políticos (1939) o l’Instituto de Estudios de la Opinión Pública (1964). Es considera que el primer think tank espanyol va ser la Fundación Pablo Iglesias (1926), que pren el nom del fundador PSOE. Tanmateix, no va ser fins la restitució democràtica que es van crear altres organitzacions centrades en l’àmbit econòmic i polític; com El Círculo de Empresarios (1977) o l’Instituto de Estudios Económicos (1979).

En aquest context, es poden identificar dues etapes diferenciades de sorgiment de laboratoris d’idees a l’Estat espanyol. La primera compren el període entre la dècada dels 80 fins a finals del segle XX. Aquesta es caracteritza per l’aparició d’un nombre reduït de centres d’investigació amb una influència limitada sobre els àmbits polítics i econòmics. La Fundació CIDOB o la Fundación de las Cajas de Ahorro formen part d’aquest primer període. La segona etapa coincideix amb l’inici del segle XXI. Durant aquest període, sorgeixen nous instituts amb una missió més similar a la dels catalitzadors d’idees nord-americans, com el Real Instituto Elcano o la Fundación Alternativas.

Per tipologies, més del 70% dels laboratoris catalans pertanyen a la categoria de centres militants (advocacy tanks) i de fundacions dels partits polítics (party-affiliates think tanks). Ambdós tenen un percentatge del 37%; fet que evidencia la marcada idiosincràsia partidista dels laboratoris d’idees catalans. No obstant això, per nombre, activitat i pressupost podem afirmar que les fundacions dels partits polítics són la tipologia de think tanks més important a casa nostra. Existeix un model català ―i espanyol― de laboratoris d’idees semblant al dels països de tradició anglosaxona on predominen, per raons de cultura política, les fundacions dels partits polítics. Tot i que els partits catalans són estructures dèbils des del punt de vista del nombre d’afiliats i canals d’influència han assolit,en tant que vehicles de representació dels ciutadans, un predomini complet desplaçant, d’aquesta manera, tot tipus de possibles protagonistes de la vida política. Aquesta supremacia dels partits polítics ha impedit la participació activa d’altres actors sociopolítics com són, per exemple, els catalitzadors d’idees independents.

A Catalunya, tots els partits polítics amb representació parlamentària tenen la seva pròpia fundació. Aquestes organitzacions reben diverses subvencions d’àmbit estatal i autonòmic que permeten finançar gran part de les seves activitats. L’origen d’aquests ajusts es remunta a l’any 1994, quan el Govern del PSOE va aprovar l'ordre per a la qual es regulava la concessió de subvencions a fundacions que depenen orgànicament de partits polítics. L'arribada d'aquestes subvencions va provocar un “efecte creador” de think tanks vinculats als partits polítics. És el cas de les fundacions Nous Horitzons (ICV) i Trias Fargas (CiU) constituïdes el 1994 o de la Fundació Josep Irla (ERC), el 1997. Abans de la concessió d’aquestes ajudes només n'existien dues: la Rafael Campalans (PSC) creada el 1979 i l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (UDC); que data del 1992.

Tanmateix, la influència pública de les fundacions dels partits polítics és molt fràgil. Això es deu, bàsicament, a la seva relació clientelar amb els partits polítics. Tanmateix, casos com els de la fundació Friedrich Ebert, propera al SPD alemany, o la Konrad Adenauer, aliada del CDU, demostren que l’existència de think tanks de partits polítics no està renyida amb la seva independència intel·lectual. El problema és que, a casa nostra, aquesta independència no es percep com a tal. Per aquest motiu, és important potenciar la dimensió comunicativa ―sobretot la dels tanc d’idees independents―per dinamitzar la reflexió, la formació sobre qüestions socials i la divulgació del coneixement que es deriven dels treballs d’aquestes organitzacions.

dilluns, 7 de novembre de 2011

Articles interessants sobre think tanks

Actualitzo el bloc amb un parell d'articles molt interessants sobre els think tanks. El primer és un workpaper publicat per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials sobre la naturalesa i influència dels think tanks en el procés polític espanyol. El segon fa referència als centres de pensament argentins i l'ha publicat la Fundación Siena.

dimecres, 8 de juny de 2011

La CatDem critica les “aliances forçades” de CiU a Tarragona i el Vendrell



L’editorial del darrer butlletí de la Fundació CatDem ―el laboratori d’idees de CDC― critica obertament els moviments dels candidats municipals de la federació nacionalista a Tarragona, Victòria Forns, i el Vendrell, Benet Jané, que proven de tancar pactes amb el PP i la PxC, respectivament, per assolir a l’alcaldia. En aquest mateix sentit, la Fundació CatDem lloa la “decisió valenta” de CiU a Badalona que per respectar la llista més votada haurà d’”entomar que el Sr. Garcia Albiol (PP) governi a Badalona després d’haver fet una campanya clarament xenòfoba”.

dimarts, 31 de maig de 2011

“Els think tanks. Fàbriques d'idees per canviar el món”, a la revista VIA



En el darrer número de la revista VIA del Centre d’Estudis Jordi Pujol (CEJP) podeu consultar un article meu sobre els laboratoris d’idees titulat “Els think tanks. Fàbriques per canviar el món”. Us deixo l’enllaç per si és del vostre interès.


Per la seva funció de donar resposta a problemàtiques especifiques i per la seva capacitat d’influir en l’opinió pública mitjançant la difusió de coneixements, els «laboratoris d’idees» –que és el significat d’aquest terme d’origen militar nord-americà– estan cridats a desenvolupar un paper clau en les nostres societats, cada dia més canviants i complexes. L’article repassa l’evolució històrica dels think tanks a nivell mundial i es classifiquen en funció de la tipologia. També s’hi analitza la singularitat politicoadministrativa dels Estats Units, que per la feblesa dels partits polítics, la fragmentació governamental i el filantropisme, ha jugat amb avantatges respecte la resta del món a l’hora d’impulsar els laboratoris d’idees. Pel que fa a Catalunya, si bé inicialment el franquisme va obstaculitzar-ne la creació, la descentralització europea i l’assoliment de majors quotes d’autogovern als anys vuitanta van suposar un punt d’inflexió en la proliferació de think tanks.

"Cuando se vaya, Zapatero se convertirá en un lobby"



La Contra d'avui de La Vanguardia ens ofereix una aproximació als lobbies de la mà de José Daniel Barquero, especialista en marketing i lobbisme. L'entrevista destaca que quan José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, plegui es dedicarà a fer de lobbista, tal com han fet els seus predecessors Felipe González assessorant, entre d'altres, a Carlos Slim o a Gas Natural, o José Maria Aznar, fent el mateix amb Neocon News Corporation o Exxon Mobile.

dilluns, 28 de març de 2011

El ‘cas Zalba’


El lobbisme té molt mala premsa a casa nostra. Això, en part, es deu als episodis de corrupció de la nostra curta vida democràtica. Tanmateix, la pràctica del lobbisme comporta una millora de la participació política a través de la representació legítima d’interessos. El problema resideix en la finíssima línia que separa la practica del lobbisme de la corrupció. És a dir: de la compensació a decisors públics per afavorir determinats interessos. Tot amb tot, ha de quedar clar que la corrupció requereix, com a mínim, dos actors: el corruptor i el corruptible i, sota el meu parer, ambdós tenen la mateixa responsabilitat.

La publicació de la notícia del suposat cas de suborn protagonitzat per l’eurodiputat navarrès del PP, Pablo Zalba, ha tornat a posar en el punt de mira l’activitat desenvolupada pels lobbies. Sembla ser que Zalba va retocar una directiva comunitària seguint les peticions d'un fals grup de pressió que li va oferir diners. Els seus interlocutors eren un grup de periodistes del rotatiu britànic 'The Sunday Times', que han fet la mateixa trampa a una desena d'eurodiputats per demostrar que alguns accepten pagaments a canvi d'introduir esmenes. Zalba admet que va accedir a les peticions del fals grup de pressió, però assegura que no va acceptar cobrar diners. Dos eurodiputats han dimitit aquesta setmana després que el rotatiu destapés que van acceptar suborns de 100.000 euros del fals 'lobby'.

A canvi d'aquest favor, els periodistes li ofereixen a Zalba una cadira en el consell d'administració del grup de pressió i un sou de 100.000 euros. Segons 'The Sunday Times', Zalba accepta el tracte però condiciona l'entrada al consell d'administració a si finalment es presenta a les eleccions municipals del maig. En unes imatges gravades setmanes més tard es veu com l'eurodiputat, en una trobada la cafeteria de l'Eurocambra, confirma als representants del fals 'lobby' que ja ha introduït les esmenes que ells volien. En declaracions al diari 'El Mundo', Zalba relata que li van oferir 100.000 euros per ser conseller delegat de la consultaria i diverses quantitats més petites d'entre 3.000 i 7.000 euros, però assegura que mai va acceptar els diners. Les trampes de 'The Sunday Times' han provocat la dimissió a principis de setmana de dos eurodiputats que van acceptar suborns de 100.000 euros l'any a canvi d'influir en la legislació europea. Es tracta del conservador austríac Ernst Strasser i el socialista eslovè Zoran Thaler. Un tercer diputat, el socialista romanès Adrian Severin, també va sortir esquitxat per l'escàndol de corrupció però no va dimitir, tot i que els socialistes l'han exclòs del grup.

dijous, 17 de març de 2011

“Els think tanks: els demiürgs dels discursos polítics”

En aquest enllaç podeu llegir l’article que he publicat a la revista Diàlegs de l’INEHCA sobre els think tanks. Espero que sigui del vostre interès.

divendres, 11 de març de 2011

Eleccions municipals: claus per una campanya exitosa


Aquest mes, a la revista de l’ACM, publico un reportatge sobre els punts que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar la campanya electoral de les eleccions municipals del 22-M. El text compta amb aportacions interessantíssimes d’Antoni Gutíerrez-Rubí, Pau Canaleta i Guillem López Bonafont.

Aquí van algunes idees:


El candidat

És la punta de llança. Ha de ser conegut al municipi i ha d’estar involucrat activament en la vida associativa. Tot i que va a la baixa, encara es valora positivament que el candidat sigui un “pota negra”: És a dir, nascut a la mateixa població. No obstant això, el més important és processar estimació pel poble i estar disposat a treballar de valent en benefici dels veïns. En qualsevol cas, és important construir un relat creïble que expliqui la motivació que ens mou per esdevenir alcaldes (millorar el poble que ens ha vist créixer, oferir un futur millor pels nostres fills en el nostre municipi...).

La preparació acadèmica i l’experiència del candidat també són elements rellevants; però no determinants. Està demostrat que la falta d’eloqüència d’un candidat no impedeix guanyar unes eleccions. És més important per al votant saber que un candidat és genuí i que es presenta tal com és.

L’equip

La candidatura ha de ser el màxim de representativa possible. És a dir: ha de comptar amb veïns de totes les edats i de perfils diversos. És important reforçar la idea de treball en equip de la candidatura amb un repartiment de rols creïble (perfil econòmic, tècnic, social, jove, etc.) sota la coordinació i el lideratge del candidat. El cap de llista no pot anar sol pels llocs; sempre ha d’anar acompanyat de membres de la llista per no donar una imatge de solitud.


La campanya electoral

Una campanya electoral es defineix com el conjunt d’activitats organitzatives i comunicatives realitzades pels candidats i pels partits polítics amb la finalitat de captar vots. El primer que s’ha de saber per començar a treballar en una campanya és el que esperen els electors. Per això, s’ha de tenir molt clar quins són els principals problemes del municipi (atur, manca d’infraestructures, equipaments...) i oferir solucions reals i viables. El missatge no només suposa creativitat i interès sinó, sobretot, consonància amb les necessitats i expectatives dels grups de població. En aquest sentit, l’objectiu de la campanya és el de determinar com un candidat respondrà millor a les necessitats i expectatives del votant potencial per aconseguir el seu vot i el seu suport posterior. En relació amb això, és important que el candidat tingui un posicionament sobre els temes rellevants que el distingeixi dels altres alcaldables atorgant-li una identitat pròpia.




De la mateixa manera, caldrà identificar els votants que poden estar més disposats a rebre positivament el missatge i simpatitzar amb les qualitats i personalitat del candidat.
Cal no perdre de vista que una campanya no fa miracles. En bona part, els resultats electorals depenen del treball previ, del candidat i de la trajectòria política durant la legislatura. Concretament, els experts assenyalen que només entre un 5 i un 15% dels electors decideixen el sentit del seu vot durant la campanya electoral.

Líders d’opinió local

A l’hora de difondre el nostre programa és important localitzar els líders d’opinió local i conferir-los-hi una atenció preferent en tot moment. Són líders d’opinió aquelles persones que exerceixen d’altaveus de la informació política i generen confiança i credibilitat entre la ciutadania. Un botiguer, un president d’entitat o un jubilat poden ser referents d’opinió en els seus àmbits de relació. Els hem de localitzar i proporcionar tota la informació que necessitin. Les nostres paraules, dites per uns tercers, poden tenir més força i transcendència.






L’eslògan

Ha de sintetitzar la idea força de la campanya i ha de recollir l’estat d’ànim general de l’electorat. Els experts assenyalen que un màxim de tres paraules és la mesura perfecta per a un eslògan electoral. Aquest ha de definir exactament a quin públic ens dirigim: genèric si ho fem a la societat en general o segmentat, si ens centrem en un sector social. Els eslògans més efectius utilitzen la segona persona, tant del singular (‘Compromís amb tu’, de CiU l’any 2007 ) o del plural (‘Yes we can’ d’Obama).

Podeu consultar el reportatge complet aquí.

dilluns, 21 de febrer de 2011

L’INEHCA commemora els 50 números de la revista ‘Diàlegs’


Demà dimarts a les 19h, el Centre Moral de Gràcia acollirà l’acte de commemoració dels 50 números de ‘Diàlegs’, la revista de l’Institut d’Estudis Humanístic Coll i Alentorn (INEHCA). La revista es va començar a editar l’any 1998, sota l’impuls del pare Josep Coll.

El número 50 de la revista, que es lliurarà als assistents a l'acte, inclou tres articles que recullen les ponències presentades en el seminari "El triple paradigma per a l'autogovern de Catalunya: Independència política, interdependència econòmica i fraternitat espiritual". Sobre "Independència política" va escriure Llibert Cuatrecasas; l'economista Guillem López-Casasnovas ho va fer de la "Interdependència econòmica", i el filòsof Francesc Torralba ha exposat les seves idees sobre la "Fraternitat espiritual". A més a més, la revista inclou un article sobre "Catalunya: Identitat col·lectiva i constitució", d'Antoni Abat i Ninet, així com un text de Marcel Abbad sobre el tema "Microcrèdits: més voluntat que no pas vocació".

diumenge, 20 de febrer de 2011

Josep Huguet, nou president de la Fundació Josep Irla d'ERC


La Fundació Josep Irla , vinculada a ERC, va renovar ahir els seus càrrecs en la reunió del seu Patronat. El nou president és Josep Huguet en substitució de Joan Ridao. I la nova vicepresidenta és Alba Castellví en substitució d'Isabel Nonell. Eduard López és el nou secretari en substitució de Carmel Mòdol. I continuen com a director i tresorera, Josep Vall i Pilar Albiol, respectivament.

També s'han incorporat dues noves persones al Patronat, Josep Bargalló i Marta Rovira. El Patronat ha aprovat el pressupost de la Fundació per al 2011, així com el Pla d'Activitats d'enguany.

dijous, 3 de febrer de 2011

El PPC crearà un think tank al marge de la FAES

Tot apunta que el presidirà Alícia Sánchez-Camacho


Llegeixo a El Mundo que l’Executiva del PPC va decidir crear un nou think tank al marge de la filial catalana de la FAES, l’Institut Catalunya Futur. Segons assenyala el rotatiu, l’objectiu d’aquesta nova institució és que no albergui únicament militants del PP, sinó que s’obri a la societat civil i fomenti el debat ideològic amb la participació de representants del món acadèmic.

dilluns, 31 de gener de 2011

Alemany deixa el Cercle d'Economia pel 'consell de savis' de Mas

Segons publicava La Vanguardia diumenge, el president d'Abertis, Salvador Alemany, deixarà el Cercle d'Economia els propers mesos per dedicar-se al Consell Assessor per a la reactivació Econòmica i el Creixement (Carec), creat pel Govern d'Artur Mas. Els noms que sonen com a substituts són el president de Vuelin, Josep Piqué; i el president del Banc Sabadell, Josep Oliu.

dimecres, 26 de gener de 2011

Rànquing dels millors think tanks del 2010


Com cada any, l'equip del professor James McGann de la Universitat de Pennsylvania elabora l'estudi "The Global Go-To Think Tanks" que classifica els laboratoris d'idees per especialitat i situació geogràfica i proposa un rànquing dels millors. Segons l'estudi, el millor think tank del 2010 va ser la Brookings institution. Enguany, s'han comptabilitzat 6.480 laboratoris d'idees de 169 països diferents. A l'Estat espanyol s'han situat 55. Entre aquests, els més destacats són el Cidob, la Faes, el Fride i el Real Instituto Elcano.

Podeu consultar l'estudi aquí.

dilluns, 24 de gener de 2011

La tendència creixent de l’externalització


La irrupció de la crisi ha accelerat l'aplicació de plans d'austeritat econòmica en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, una de les mesures que més s'ha dut a terme en ràdios i televisions és l'externalització de serveis. Pels operadors i experts, aquesta pràctica s'emmarca dins la dinàmica de mercat i permet optimitzar recursos per centrar-los en activitats de valor afegit. En canvi, pels sindicats, implica precarietat laboral, pèrdua d'identitat en el producte i greuge salarial.

Aquest és el plantejament de fons del meu darrer reportatge publicat a Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes (el podeu consultar aquí). En el número també trobareu un especial molt interessant sobre la relació del Barça amb els mitjans de comunicació. Us el recomano!