dilluns, 28 de març de 2011

El ‘cas Zalba’


El lobbisme té molt mala premsa a casa nostra. Això, en part, es deu als episodis de corrupció de la nostra curta vida democràtica. Tanmateix, la pràctica del lobbisme comporta una millora de la participació política a través de la representació legítima d’interessos. El problema resideix en la finíssima línia que separa la practica del lobbisme de la corrupció. És a dir: de la compensació a decisors públics per afavorir determinats interessos. Tot amb tot, ha de quedar clar que la corrupció requereix, com a mínim, dos actors: el corruptor i el corruptible i, sota el meu parer, ambdós tenen la mateixa responsabilitat.

La publicació de la notícia del suposat cas de suborn protagonitzat per l’eurodiputat navarrès del PP, Pablo Zalba, ha tornat a posar en el punt de mira l’activitat desenvolupada pels lobbies. Sembla ser que Zalba va retocar una directiva comunitària seguint les peticions d'un fals grup de pressió que li va oferir diners. Els seus interlocutors eren un grup de periodistes del rotatiu britànic 'The Sunday Times', que han fet la mateixa trampa a una desena d'eurodiputats per demostrar que alguns accepten pagaments a canvi d'introduir esmenes. Zalba admet que va accedir a les peticions del fals grup de pressió, però assegura que no va acceptar cobrar diners. Dos eurodiputats han dimitit aquesta setmana després que el rotatiu destapés que van acceptar suborns de 100.000 euros del fals 'lobby'.

A canvi d'aquest favor, els periodistes li ofereixen a Zalba una cadira en el consell d'administració del grup de pressió i un sou de 100.000 euros. Segons 'The Sunday Times', Zalba accepta el tracte però condiciona l'entrada al consell d'administració a si finalment es presenta a les eleccions municipals del maig. En unes imatges gravades setmanes més tard es veu com l'eurodiputat, en una trobada la cafeteria de l'Eurocambra, confirma als representants del fals 'lobby' que ja ha introduït les esmenes que ells volien. En declaracions al diari 'El Mundo', Zalba relata que li van oferir 100.000 euros per ser conseller delegat de la consultaria i diverses quantitats més petites d'entre 3.000 i 7.000 euros, però assegura que mai va acceptar els diners. Les trampes de 'The Sunday Times' han provocat la dimissió a principis de setmana de dos eurodiputats que van acceptar suborns de 100.000 euros l'any a canvi d'influir en la legislació europea. Es tracta del conservador austríac Ernst Strasser i el socialista eslovè Zoran Thaler. Un tercer diputat, el socialista romanès Adrian Severin, també va sortir esquitxat per l'escàndol de corrupció però no va dimitir, tot i que els socialistes l'han exclòs del grup.

dijous, 17 de març de 2011

“Els think tanks: els demiürgs dels discursos polítics”

En aquest enllaç podeu llegir l’article que he publicat a la revista Diàlegs de l’INEHCA sobre els think tanks. Espero que sigui del vostre interès.

divendres, 11 de març de 2011

Eleccions municipals: claus per una campanya exitosa


Aquest mes, a la revista de l’ACM, publico un reportatge sobre els punts que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar la campanya electoral de les eleccions municipals del 22-M. El text compta amb aportacions interessantíssimes d’Antoni Gutíerrez-Rubí, Pau Canaleta i Guillem López Bonafont.

Aquí van algunes idees:


El candidat

És la punta de llança. Ha de ser conegut al municipi i ha d’estar involucrat activament en la vida associativa. Tot i que va a la baixa, encara es valora positivament que el candidat sigui un “pota negra”: És a dir, nascut a la mateixa població. No obstant això, el més important és processar estimació pel poble i estar disposat a treballar de valent en benefici dels veïns. En qualsevol cas, és important construir un relat creïble que expliqui la motivació que ens mou per esdevenir alcaldes (millorar el poble que ens ha vist créixer, oferir un futur millor pels nostres fills en el nostre municipi...).

La preparació acadèmica i l’experiència del candidat també són elements rellevants; però no determinants. Està demostrat que la falta d’eloqüència d’un candidat no impedeix guanyar unes eleccions. És més important per al votant saber que un candidat és genuí i que es presenta tal com és.

L’equip

La candidatura ha de ser el màxim de representativa possible. És a dir: ha de comptar amb veïns de totes les edats i de perfils diversos. És important reforçar la idea de treball en equip de la candidatura amb un repartiment de rols creïble (perfil econòmic, tècnic, social, jove, etc.) sota la coordinació i el lideratge del candidat. El cap de llista no pot anar sol pels llocs; sempre ha d’anar acompanyat de membres de la llista per no donar una imatge de solitud.


La campanya electoral

Una campanya electoral es defineix com el conjunt d’activitats organitzatives i comunicatives realitzades pels candidats i pels partits polítics amb la finalitat de captar vots. El primer que s’ha de saber per començar a treballar en una campanya és el que esperen els electors. Per això, s’ha de tenir molt clar quins són els principals problemes del municipi (atur, manca d’infraestructures, equipaments...) i oferir solucions reals i viables. El missatge no només suposa creativitat i interès sinó, sobretot, consonància amb les necessitats i expectatives dels grups de població. En aquest sentit, l’objectiu de la campanya és el de determinar com un candidat respondrà millor a les necessitats i expectatives del votant potencial per aconseguir el seu vot i el seu suport posterior. En relació amb això, és important que el candidat tingui un posicionament sobre els temes rellevants que el distingeixi dels altres alcaldables atorgant-li una identitat pròpia.




De la mateixa manera, caldrà identificar els votants que poden estar més disposats a rebre positivament el missatge i simpatitzar amb les qualitats i personalitat del candidat.
Cal no perdre de vista que una campanya no fa miracles. En bona part, els resultats electorals depenen del treball previ, del candidat i de la trajectòria política durant la legislatura. Concretament, els experts assenyalen que només entre un 5 i un 15% dels electors decideixen el sentit del seu vot durant la campanya electoral.

Líders d’opinió local

A l’hora de difondre el nostre programa és important localitzar els líders d’opinió local i conferir-los-hi una atenció preferent en tot moment. Són líders d’opinió aquelles persones que exerceixen d’altaveus de la informació política i generen confiança i credibilitat entre la ciutadania. Un botiguer, un president d’entitat o un jubilat poden ser referents d’opinió en els seus àmbits de relació. Els hem de localitzar i proporcionar tota la informació que necessitin. Les nostres paraules, dites per uns tercers, poden tenir més força i transcendència.






L’eslògan

Ha de sintetitzar la idea força de la campanya i ha de recollir l’estat d’ànim general de l’electorat. Els experts assenyalen que un màxim de tres paraules és la mesura perfecta per a un eslògan electoral. Aquest ha de definir exactament a quin públic ens dirigim: genèric si ho fem a la societat en general o segmentat, si ens centrem en un sector social. Els eslògans més efectius utilitzen la segona persona, tant del singular (‘Compromís amb tu’, de CiU l’any 2007 ) o del plural (‘Yes we can’ d’Obama).

Podeu consultar el reportatge complet aquí.