El ‘cas Zalba’

El lobbisme té molt mala premsa a casa nostra. Això, en part, es deu als episodis de corrupció de la nostra curta vida democràtica. Tanmateix, la pràctica del lobbisme comporta una millora de la participació política a través de la representació legítima d’interessos. El problema resideix en la finíssima línia que separa la practica del lobbisme de la corrupció. És a dir: de la compensació a decisors públics per afavorir determinats interessos. Tot amb tot, ha de quedar clar que la corrupció requereix, com a mínim, dos actors: el corruptor i el corruptible i, sota el meu parer, ambdós tenen la mateixa responsabilitat.

La publicació de la notícia del suposat cas de suborn protagonitzat per l’eurodiputat navarrès del PP, Pablo Zalba, ha tornat a posar en el punt de mira l’activitat desenvolupada pels lobbies. Sembla ser que Zalba va retocar una directiva comunitària seguint les peticions d'un fals grup de pressió que li va oferir diners. Els seus interlocutors eren un grup de periodistes del rotatiu britànic 'The Sunday Times', que han fet la mateixa trampa a una desena d'eurodiputats per demostrar que alguns accepten pagaments a canvi d'introduir esmenes. Zalba admet que va accedir a les peticions del fals grup de pressió, però assegura que no va acceptar cobrar diners. Dos eurodiputats han dimitit aquesta setmana després que el rotatiu destapés que van acceptar suborns de 100.000 euros del fals 'lobby'.

A canvi d'aquest favor, els periodistes li ofereixen a Zalba una cadira en el consell d'administració del grup de pressió i un sou de 100.000 euros. Segons 'The Sunday Times', Zalba accepta el tracte però condiciona l'entrada al consell d'administració a si finalment es presenta a les eleccions municipals del maig. En unes imatges gravades setmanes més tard es veu com l'eurodiputat, en una trobada la cafeteria de l'Eurocambra, confirma als representants del fals 'lobby' que ja ha introduït les esmenes que ells volien. En declaracions al diari 'El Mundo', Zalba relata que li van oferir 100.000 euros per ser conseller delegat de la consultaria i diverses quantitats més petites d'entre 3.000 i 7.000 euros, però assegura que mai va acceptar els diners. Les trampes de 'The Sunday Times' han provocat la dimissió a principis de setmana de dos eurodiputats que van acceptar suborns de 100.000 euros l'any a canvi d'influir en la legislació europea. Es tracta del conservador austríac Ernst Strasser i el socialista eslovè Zoran Thaler. Un tercer diputat, el socialista romanès Adrian Severin, també va sortir esquitxat per l'escàndol de corrupció però no va dimitir, tot i que els socialistes l'han exclòs del grup.