dilluns, 17 de juny de 2013

La UPF acollirà l’oficina espanyola de l’Observatori dels Think Tanks


La UPF i l’OTT signen un conveni de col·laboració per fer investigació internacional sobre els laboratoris d’idees i la producció de coneixement

► Aquest acord permetrà a la UPF liderar projectes europeus en l’àmbit de la comunicació i els grups d’influència

                                   D'esquerra a dreta: Ponsa, Kao, Xifra, Urrutia, Casals i Rodrigo.


La Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Observatori dels Think Tanks (OTT), associació amb seu a París que estudia l’impacte dels laboratoris d’idees europeus en la configuració de les polítiques públiques, van signar un conveni de col·laboració amb la finalitat d’instal·lar l’oficina a Espanya de l’Observatori dels Think Tanks al Campus de la Comunicació-Poblenou de la UPF, en el marc del Grup de Recerca UNICA (Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual).

El rector de la UPF, Jaume Casals, i el vicepresident de l’OTT, Olivier Urrutia, es van reunir el passat 11 de juny al rectoral de la UPF per formalitzar l’acord, que també contempla la col·laboració d’ambdues institucions per impulsar diverses línies de recerca internacional en l’àmbit dels laboratoris d’idees i la influència.

A la trobada també hi van assistir Wen-Chih Kao, secretari general de l’OTT a Espanya; Miquel Rodrigo, director del Departament de Comunicació de la UPF, i els professors d’aquest departament Jordi Xifra i Francesc Ponsa. Aquest darrer és el director de l’oficina espanyola de l’Observatori dels Think Tanks.

Segons Casals, aquesta col·laboració representa “una oportunitat estratègica perquè la UPF pugui liderar i ser capdavantera en la investigació i l’anàlisi dels laboratoris d’idees de la mà de l’Observatori dels Think Tanks; una institució de referència a Europa”. Per la seva part, Urrutia va destacar el prestigi i la qualitat de la UPF: “Per l’OTT, col·laborar amb la Pompeu Fabra ens permet potenciar la nostra línia de recerca amb una universitat referent en la investigació sobre les organitzacions productores de coneixement”.

En aquest context, la UPF és la primera universitat de l’Estat espanyol que disposa d’un grup de recerca sobre lobbies i Think Tanks dirigit pel professor Xifra. D’acord amb això, la UPF ha produït diversos estudis sobre els Think Tanks i ofereix una assignatura específica sobre aquest tema.

L’Observatori dels Think tanks és una associació nascuda a París l’any 2006 i que té per objecte l’estudi i l’anàlisi dels Think Tanks i el seu impacte en les polítiques públiques. L’OTT disposa d’un Consell d’Orientació format per una trentena d’acadèmics de gran reconeixement mundial en l’àmbit dels Think Tanks. 

dilluns, 3 de juny de 2013

El model francès de think tanks


Catherine Fieschi i John Gaffney[1] consideren que els laboratoris d’idees francesos són molt parisencs en el sentit de fragilitat, centralitat, elitisme i llarga tradició històrica. D’acord amb això, la seva principal característica és la divisió en dues categories: en primer lloc, els gabinets ministerials i els clubs polítics i, en segon lloc; els grups d’investigació política.

Els gabinets ministerials estan formats per grups d’experts compromesos ideològicament, orientats a la pràctica política, que aconsellen als diversos ministeris i posseeixen una gran influència en la confecció de l’agenda i en l’elaboració de polítiques públiques.[2] Tot i no tenir una base constitucional, han aconseguit un rol formal en el sistema governamental francès. Generalment, el membre del gabinet prové del partit polític que governa i té una preparació tècnica important.

En relació amb això, a mitjans de la dècada del 1980 es van desenvolupar els clubs polítics a l’entorn d’una personalitat política o d’una àrea d’especialització. Aquests busquen elevar la política més enllà del partidisme desenvolupant una funció correctiva dels quadres polítics quan aquests fallen en alguna de les seves funcions principals. D’acord amb això, també existeixen clubs polítics destinats a promoure la imatge d’algun candidat a la presidència del país com, per exemple, Solidarité Moderne, de Laurent Fabius; Convaincre, de Michel Rocard; République Moderne, de Jean-Pierre Chevènement; Club 89, de Jacques Chirac; o Clysthène, de Jacques Delors. 

Aquest tipus d’organitzacions no responen exactament a la definició de think tanks però presenten moltes de les característiques essencials com la investigació, la coherència ideològica o l’impacte polític. En canvi, la segona categoria s’apropa més a la conceptualització clàssica dels laboratoris d’idees. Per exemple, els Instituts Nacionals d’Investigació duen a terme moltes de les actuacions que realitzen els instituts independents d’investigació d’altres Estats. Els Grups d’Investigació Política són agrupacions d’experts que fan recerca en diferents àmbits i alhora comparteixen valors i principis. Generalment, la procedència dels analistes és la universitat, tot i que també s’integren professionals amb capacitat per obtenir informació sobre determinats sectors i per influir en la implementació de propostes elaborades en els estudis.



[1] FIESCHI, C.; GAFFNEY, J. “French think tanks in comparative prespective”, p.107. A: STONE, D.; DENHAM, A. Think Tank Traditions. Policy research and the politics of ideas. Manchester: Manchester University Press, 2004.
[2] GAFFNEY, J. “Political think tanks in the UK and ministerial “Cabinets” in France”. West European Politics Vol.14 (1991), núm.1, p.1-17.