dissabte, 22 de novembre de 2014

La Faes s’imposa a Col·labora



Fa uns mesos, publicava aquest post sobre la creació, per part del Partit Popular de Catalunya (PPC), d’una fundació al marge de la omnipotent Faes presidida per l’expresident espanyol José Maria Aznar. Segons la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, Col·labora tenia com a objectiu “desenvolupar tasques de formació i també de reflexió, anàlisi i estratègia política” pròpies dels think tanks. Doncs bé, menys de dos anys després de la seva creació, el PPC va tancar-la després que la seva activitat decaigués a nivells pràcticament nuls.

Segons va informar Europa Press, el PPC limita les seves fundacions a la continuïtat de l’Institut Catalunya Futur (ICF), la filial de Faes a Catalunya, creada durant l’etapa de Josep Piqué al capdavant dels populars catalans. Durant aquella època, la gestió econòmica (i també la gestió de les subvencions) es realitzava de manera centralitzada des de Faes Madrid; fet que alguna vegada va comportar desavinences. Això explicaria la voluntat de Sánchez Camacho de crear una nova fundació i passar a gestionar-la directament des del carrer Urgell.

Però l’invent duraria molt poc (una mica més de 20 mesos) i a principis d’any el PPC va decidir tancar-la argumentant la renúncia per motius personals de la primera línia política del aleshores diputat i responsable de Col·labora, Pedro Chumillas. El balanç d’activitat es pot resumir amb una campanya a favor del ‘Gran Recapte’ (recollida d’aliments) i algunes donacions a projectes socials. En canvi, van quedar a l’aigüera temes de més profunditat política com la jornada sobre el model de finançament autonòmic que Sánchez Camacho va anunciar el dia de la presentació oficial de Col·labora.


Tanmateix, Faes ha cobert aquest espai no ocupat per Col·labora amb l’organització de diversos seminaris a Barcelona sobre el “projecte secessionista” de Catalunya que ha desembocat en aquesta publicació i que demostra que Faes s’ha imposat a Col·labora.   

dijous, 20 de novembre de 2014

Els think tanks catalans suspenen en transparència

Segons un estudi de Transparify, només el 12% dels think tanks més influents del món són totalment transparent sobre el seu finançament. Per contra, el 80% no revela qui els finança. A Catalunya, la radiografia segueix el mateix patró i la informació sobre les dades econòmiques dels think tanks brilla per la seva absència.

En aquest context, més del 70% dels think tanks analitzats no proporcionen cap informació a través de la pàgina web sobre el seu finançament (0 estrelles sobre 5). La resta facilita en les seves memòries informació general sobre els seus comptes però, en cap cas, s’apropen als estàndards de qualitat en l’àmbit de la transparència que determina Transparify i, en termes globals, se situen per sota del promig de l’estudi mundial (2,2 estrelles).


El think tank que fa un esforç de transparència més gran és la Fundació L’Alternativa, vinculada a EUiA, que disposa d’un apartat web específic sobre transparència on penja els resums econòmics i els comptes auditats.

Aspectes a millorar

Per avançar en la conquesta de la transparència és recomanable:

  •  Explicitar els canals de finançament públics i privats i les quanties
  • Llistar els donants i les respectives donacions
  • Penjar al web les memòries anuals amb la pertinent informació financer
  • Crear un epígraf al web sobre transparència amb tota la informació econòmica completa i intel·ligible que generi confiança
  •  Detallar a quins projectes s’han destinat les donacions


Com mesurar la transparència?

El sistema de qualificació sobre la transparència dels think tanks ideat per Transparify a partir de l’anàlisi dels llocs webs d’aquestes organitzacions va de les 5 estrelles (think tanks molt transparents sobre el seu finançament) fins les 0 estrelles (no proporcionen informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners). Per conèixer informació més detallada sobre aquesta metodologia cliqueu aquí.

5 estrelles *****: Molt transparent. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació permeten als  investigadors, periodistes, responsables polítics i ciutadans consultar amb claredat i detall qui els finança, amb quina quantitat va contribuir cada donant i a quins projectes o activitats es van destinar aquests diners. Només una minoria dels grups de reflexió que s’han analitzat fins ara han arribat a aquest nivell alt.

4 estrelles ****: En gran mesura transparent.  Els think tanks que obtenen aquesta puntuació són en gran part transparent, però la informació que proporcionen és menys detallada o comprensible. A més, actors externs poden inferir a l’hora d’informar sobre els seus principals donants.

1, 2 i 3 estrelles: Dades incompletes sobre finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació només ofereixen algunes dades. Per exemple, un think tank de 3 estrelles pot enumerar alguns donants i divulgar aproximadament les seves contribucions; però alhora pot ocultar els nivells de contribució d'altres donants.

0 estrelles: Inexistència d’informació sobre el seu finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació no proporcionen cap informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners.

Per realitzar l’anàlisi del cas català m’he basat en la selecció de 20 laboratoris d’idees que vam establir a la Guia de think tanks a Catalunya (Editorial Sehen) amb les excepcions del Centre d’Estudis Jordi Pujol (en procés de dissolució) i de la Fundació Catalunya S-XXI i Faes-Institut Catalunya Futur (sense activitat aparent). 

dimarts, 18 de novembre de 2014

Vol guanyar influència a Washington? Financi think tanks

L’acció de lobbisme que es basa en influir sobre un grup d’individus o organitzacions molt influents sobre el tema objecte de decisió es coneix com lobbisme d’altura  o grasstop lobbying. Per la seva condició d’institució investigadora i assessora, els think tanks ―també coneguts com laboratoris d’idees― sovint són objecte d’aquest tipus de lobbisme. Tanmateix, una informació publicada pel The New York Time ha posat en entredit l’essència d’aquestes organitzacions: la credibilitat i el rigor.

Concretament, la notícia del rotatiu novayorquí explica que 64 governs de tot el món ―principalment països d’Europa, de l’Orient Mitjà i altres zones d’Àsia; sobretot dels productors de petroli― han pagat des del 2011 milions de dòlars a 28 think tanks per influir a través d’ells sobre les polítiques de l’executiu nord-americà. Institucions molt prestigioses com l’Atlantic Council, la Brookings Institution o el Center for Strategic and International Studies haurien rebut grans quantitats de diners, segons assenyala el diari.


Espanya apareix citada com un dels països que fa donacions a centres de pensament nord-americans. En aquest cas, les institucions beneficiaries són la Inter-American Dialogue  i la German Marshall Fund of the United States. La primera concentra gran part de la seva investigació en Amèrica Llatina i ha estat una ferma defensora dels acords de lliure comerç amb els Estats Units. La segona es va crear mitjançant les donacions que el Govern alemany va concedir en motiu del 25è aniversari de la commemoració del Pla Marshall. Actualment, aquest think tank es dedica a promoure les relacions entre els Estats Units i Europa. 

Aquestes donacions garanteixen que els think tanks promoguin els interessos dels governs per les institucions nord-americanes i evitar crítiques. Un informe del Ministeri d’Assumptes Exteriors noruec que es cita a la notícia, ho justifica així: “a Washington és difícil per a un país petit tenir accés a polítics poderosos, funcionaris i experts (...). Finançar think tanks influents és una forma de tenir aquest accés i alguns think tanks assenyalen obertament que només poden servir a aquells governs estrangers que donen fons”. El problema de fons d’aquesta pràctica no rau en el fet que determinats governs financin laboratoris d’idees per emprendre recerques; sinó que uns i altres acceptin les donacions per promocionar interessos i orientar investigacions. 

Aquest modus operandi ataca el cor dels think tanks: el prestigi i la credibilitat de les institucions dedicades a la proposició de polítiques públiques. Tradicionalment, els think tanks han cultivat la imatge d’imparcialitat i independència pròpia de les organitzacions que investiguen problemàtiques i després redacten conclusions. No obstant això, l’aparició a escena dels centres militants o advocacy tanks ―una tipologia de think tank amb l’objectiu bàsic d’influenciar directament sobre el debat polític per afavorir determinats posicionaments ideològics― va acabar amb aquesta imatge de puresa.
Un bon exemple sobre això el trobem al llibre de Susan George El pensamiento secuestrado que  explica com els think tanks conservadors van canviar el paisatge intel·lectual de les darreres dècades als Estats Units. Entre el 1981 i el 2001, empresaris i potentats nord-americans van donar més de mil milions de dòlars a la Heritage Foundation, l’American Enterprise Institute o el Cato Institute amb l’objectiu de difondre les idees neoliberals. D’aquesta manera, es van promocionar pensadors com Samuel P. Huntington, Allan Bloom, Irving Kristol o Norman Podhoretz, per fomentar la baixada d’impostos, l’activisme militar i el conservadorisme social, entre d’altres.


Actualment, la proliferació de la tipologia dels centres militants en el món dels think tanks està comportant un augment de la promoció d’interessos per sobre de les reflexions i anàlisis rigoroses i independents. Davant d’aquesta tessitura correm el risc que els informes dels think tank canviïn el segell de qualitat que els ha caracteritzat per l’empremta borrosa de qui paga. I això no és un bon símptoma. 

Article publicat a la revista COMeIN.