divendres, 31 de juliol de 2015

Qui ocupa els 135 escons del Parlament?

Ahir vaig participar a El matí de Catalunya Ràdio per explicar l'estudi "Qui ocupa els 135 escons?" realitzat per Oriol Rua, Víctor Solé i un servidor per Finestra d'Oportunitat. Cliqueu sobre la imatge i podreu escoltar la conversa amb Pau Canaleta, consultor de comunicació política, sobre l'estudi.



dijous, 16 de juliol de 2015

Qui ocupa els 135 escons?

L’estudi “Qui ocupa els 135 escons?” elaborat per Víctor Solé, Oriol Rua i un servidor per Finestra d’Oportunitat analitza la composició parlamentària de la X legislatura. L’anàlisi advoca per una regeneració democràtica mitjançant la limitació de mandats a les cúpules de partits i l’augment de la presència d’independents a les llistes electorals.


La mitjana d’anys en el càrrec dels diputats de la X legislatura són 6,8 anys. D’acord amb això, la limitació d’anys en el càrrec a dues legislatures (8 anys) ―una demanda que en determinants cercles s’ha plantejat com una mesura de regeneració― no seria necessària perquè en aquests moments s’estaria per sota (encara que s'ha de tenir en compte  que les darreres legislatures han estat mes curtes respecte al període previst de 4 anys). No obstant això, la limitació de mandats permetria acabar amb rèmores que porten més de 3 legislatures: 31 diputats porten més de 4 legislatures; 7 en porten 5; 5 en porten 6; i una en porta 8. Així, doncs, la limitació de mandats és una mesura de refinament i millora de la qualitat democràtica que posaria fi a l’anquilosament en el càrrec.

Gairebé la meitat dels diputats posseeixen altres càrrecs públics ―la gran majoria dins del món local (82%)― i el 69% ha tingut altres càrrecs públics en el passat. Si a tot això li afegim la mitjana d’anys en la política com activitat principal (16,4 anys), es confirma la tendència d’apalancament polític. Per aquest motiu, es fa palesa la necessitat d’un canvi estructural de cultura política que afavoreixi la renovació i castigui l’apalancament.

Dues mesures de regeneració democràtica

En relació amb això, s’apunten dues mesures a tenir en compte. La primera és la limitació de mandats al capdavant de les cúpules dels partits. En aquesta anàlisi hem detectat que els partits que regeneren les seves direccions també presenten candidatures renovades. Aquest és el cas d’ERC amb l’elecció d’Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant del partit republicà. En aquest sentit, el d’ERC és el grup parlamentari que més percentatge de diputats nous presenta (76,2%) i menys percentatge de diputats que no han tingut altres feines al marge de la política institucional.


La segona consisteix en incrementar la presència d’independents reals a les llistes. Hem incorporat l’adjectiu “real” perquè les dades ens demostren que els diputats independents tenen una mitjana d’anys en el càrrec lleugerament superior a la general. Durant aquest mandat, els diputats sense carnet de partit representen el 5,2% (7 diputats) i d’aquests, només 2 s’han estrenat aquesta legislatura. Per aquest motiu, reivindiquem la incorporació d’experts independents que s’adaptin a les necessitats de cada període.

El 84% dels diputats té estudis universitaris

Els diputats dels Parlament estan altament formats (més del 80% tenen estudis universitaris i l’àmplia majoria d’aquests també presenten estudis complementaris). Per contra, els diputats amb estudis primaris o sense estudis especificats presenten una mitjana d’anys en el càrrec i en la política activa per sota de la mitjana general. En canvi, la situació canvia amb els diputats amb estudis secundaris. Aquests estan per sobre la mitjana en ambdós supòsits i presenten una tendència a l’apalancament en el càrrec més pronunciada. Una preparació no universitària (amb la impossibilitat teòrica d’accedir a una feina de major qualitat i prestigi) i altres feines amb salaris per sota del de diputat podrien explicar aquesta tendència a l’apalancament.

Els diputats provinents de les joventuts dels partits polítics presenten una paradoxa interessant. D’una banda, gairebé el 40% d’aquests no han tingut una feina al marge de la política; però, alhora, tenen una preparació i experiència política per sobre la mitjana.

Algunes dades:

▪ La recent Llei de Transparència ha permès fer visible el 100% dels correus institucionals (quan abans era del 69%).
La mitjana d’edat dels 135 diputats és de 47,6 anys. El diputat més jove és el popular José Antonio Coto (29 anys) i el més gran és la convergent Maria Glòria Renom (68 anys).
El Parlament de Catalunya està format per 78 homes (58%) i 57 (42%) dones.
▪ La mitjana d’anys en el càrrec dels diputats del Parlament de Catalunya actual és de 6,8 anys.
▪ La mitjana d’anys en la política activa dels diputats catalans és de 16,4 anys.
▪ Dels 135 diputats del Parlament de Catalunya, 67 posseeixen altres càrrecs públics. És a dir, el 49,6% del total.
Un 26,7% (1 de cada 4 diputats) no ha tingut cap treball fora de la política. 
▪ El 27,4% dels diputats (és a dir, 37) han format part de les joventuts dels partits abans de ser parlamentari.
▪ Gairebé un 40% dels diputats provinents de les joventuts dels partits no han tingut feines al marge de la política.

Podeu descarregar-vos l’estudi sencer aquí